Aquest llibre, que manlleva el títol d'un sonet de J.V. Foix, es divideix en dues parts: la veu que parla a la primera és conscient, com va escriure Rimbaud, que ""la vraie vie est absente"". La veu de la segona part al·ludeix a certs moments de joia en aquest món i formula una sèrie de preguntes que fan avinent la precarietat de tot allò que el sosté.
Aquest llibre, que manlleva el títol d'un sonet de J.V. Foix, es divideix en dues parts: la veu que parla a la primera és conscient, com va escriure Rimbaud, que ""la vraie vie est absente"". La veu de la segona part al·ludeix a certs moments de joia en aquest món i formula una sèrie de preguntes que fan avinent la precarietat de tot allò que el sosté.
