Segons la tradició jueva tothom mor dues vegades. La primera és quan el cor para de bategar i les sinapsis del cervell s’esvaeixen. La segona, quan el nom de la persona morta és mencionat, llegit o pensat per darrera vegada, al cap de cinquanta o cent o quatre-cents anys. És només llavors que la persona se’n va de debò, esborrada de la vida a la terra. Els seus noms per sempre és el doble retrat d’un jove que es va convertir en un dels criminals més odiats de la història noruega i d’una família a qui la invasió alemanya del 1940 va capgirar la vida, lligats per la casa que tots ells van anome
Segons la tradició jueva tothom mor dues vegades. La primera és quan el cor para de bategar i les sinapsis del cervell s’esvaeixen. La segona, quan el nom de la persona morta és mencionat, llegit o pensat per darrera vegada, al cap de cinquanta o cent o quatre-cents anys. És només llavors que la persona se’n va de debò, esborrada de la vida a la terra. Els seus noms per sempre és el doble retrat d’un jove que es va convertir en un dels criminals més odiats de la història noruega i d’una família a qui la invasió alemanya del 1940 va capgirar la vida, lligats per la casa que tots ells van anome
